NewsNext Previous

Troben restes d'elefants de més de 13.000 anys a Xile y primeres evidències d’ocupació humana a Amèrica del Sud

Un equip científic xilè-espanyol posa al descobert restes fòssils de gonfoterios, parents extingits dels elefants actuals, a prop del Llac Taguatagua, a Xile Central

Aquests animals, que van ser abatuts i processats amb eines lítiques,representen una de les evidències més antigues de presència humana a Amèrica del Sud

El projecte compta amb el finançament de la Fundació Palarq


Tarragona, 28 de novembre de 2022. Entre el 12 i el 26 de setembre s'ha dut a terme la quarta campanya d'excavació arqueològica consecutiva al jaciment de Taguatagua 3 (Sant Vicente de Tagua Tagua, Xile Central). Es tracta d'un projecte científic xilè-espanyol liderat per investigadors de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i de la Universitat O’Higgins i que compta amb el finançament de la Fundació Palarq.

Foto 1
Vista general del procés d'excavació del jaciment Taguatagua 3. Foto: IPHES-CERCA.

 

Aquesta cooperació internacional es realitza des del 2019 i ha convertit el jaciment de Taguatagua 3 en un referent internacional per a l'estudi de les primeres poblacions humanes a Amèrica del Sud, l'últim dels continents a ser ocupat per la nostra espècie. Els resultats de la campanya han estat molt importants. S'ha trobat més d'un centenar de restes fòssils de gonfoterios, parent extingit dels elefants actuals, que van ser abatuts i processats per grups humans de caçadors-recol·lectors fa més de 12.000 anys.

Foto 2
Acumulación de restos fósiles de gonfoterios descubiertos durante el proceso de excavación del yacimiento de Taguatagua 3. Foto: IPHES-CERCA.

 

A més de les restes fòssils, s'han recuperat les eines lítiques emprades per a aquestes activitats. Aquests instruments en pedra mostren l'elevat grau de sofisticació en la seva elaboració així com l'ús de primeres matèries de molt alta qualitat, algunes obtingudes amb pedres procedents de centenars de quilòmetres del jaciment. Aquestes troballes, conjuntament amb les dels anys anteriors i la documentació de fogueres associades a aquests campaments, converteixen el jaciment de Taguatagua 3 en un referent obligat per explicar la primera ocupació humana de Xile, i en context, d'Amèrica del Sud.

Foto 3
Instrument lític de sílex recuperat juntament amb les restes dels gonfoterios processats. Foto: IPHES-CERCA.

 

L´objectiu d´aquesta campanya era continuar amb els treballs d'excavació en extensió del jaciment. Actualment els treballs han permès excavar 20m2 d'extensió si bé l'extensió total del jaciment és desconeguda i podria assolir uns quants centenars de metres.

Durant campanyes anteriors s'han recuperat restes fòssils de gonfoterios, cavall americà, cérvol i milers de restes de fauna menor: des d'aus en què destaquen les anàtides migratòries a petits mamífers, a més d'amfibis, peixos i rèptils que s'han preservat gràcies a la lenta dinàmica de deposició llacuna del jaciment. Gran part de les restes fòssils presenta evidència de l'ús del foc, per a la cocció i el posterior consum. La preservació del jaciment i concretament la conservació de restes orgàniques (restes de fauna i de flora) s'ha vist afavorida pel fet de tractar-se de l'entorn d'un antic llac.

Foto 4
Molar de gonfoterio recuperat en el jaciment de Taguatagua 3, després dels treballs de restauració. Foto: Elena Moreno & Maria D. Guillén / IPHES-CERCA.

 

Destaquen aquest any la troballa entre les restes dels antics elefants ossos amb marques realitzades amb instruments tallants. Aquestes marques documentades als ossos són producte dels treballs de processament i descarnat dels animals una vegada abatuts. Els gonfoterios són una espècie extinta de parents dels elefants que va viure a Amèrica del Sud fins fa precisament 12.000 – 10.000 anys, quan desapareixen del registre a tot el continent, coincidint amb la colonització i dispersió de la nostra espècie en aquesta part del món. Els gonfoterios podien pesar més de 4 tones i assolir els 3 metres d'alçada, sent un dels mamífers terrestres de majors dimensions que habitava en aquest lloc i època. El jaciment de Taguatagua 3 mostra com sistemàticament va ser l'explotació d'aquesta espècie a l'arribada dels primers humans, enriquint el debat sobre si la nostra pròpia espècie va ser agent causal, o simple observador, de l'extinció d'un dels animals més sorprenents que va habitar Amèrica del Sud.

Foto 5
Marques de tall a l’aleta transversal de vèrtebra caudal d’un gonfoteri recuperat en el jaciment de Taguatagua 3. Foto: Elena Moreno & Maria D. Guillén / IPHES-CERCA.

 

Els treballs d'excavació han comptat amb la participació d´un equip internacional de més de 20 persones, vinculats a universitats i centres d'alt rendiment de recerca en arqueologia i paleontologia. A més d'arqueòlegs i paleontòlegs especialitzats en la recuperació de grans restes fòssils s'ha comptat amb especialistes en els camps de la geologia i l'obtenció de seriacions moleculars, tant per a la datació dels dipòsits sedimentaris i restes com per a la caracterització climàtica i ambiental. Els treballs de recuperació, conservació i restauració de les grans restes d'elefants han estat coordinats per la Unitat de Restauració de l'IPHES-CERCA que opera actualment als jaciments d'Atapuerca.


Finançament

La intervenció al jaciment del Taguatagua 3 ha estat possible gràcies a la Fundació Palarq, i el projecte finançat Primeros pasos humanos en América del Sur: caminando entre Gonfoterios liderat pels Dr. Carlos Tornero (IPHES-CERCA), el Dr Rafael Labarca ( Pontifícia Universitat Catòlica de Xile) i el Dr Erwin González (Universitat d'O'Higgins). Els treballs de recerca reben a més el suport de la Municipalitat de Sant Vicenç de Tagua-Tagua i de l'ONG Local Añañuca.