NewsNext Previous

• Un equip multidisciplinar de científics, pertanyents al ProjectORCE, ha analitzat la mida de les granotes que van viure a Orce (Granada), posant de manifest que els seus cossos augmentaven d'envergadura quan les condicions climàtiques es tornaven més adverses
  
  
• Aquest fenomen es va produir ja que, amb el fred i l'aridesa, les granotes han d'emmagatzemar energia per suportar les baixes temperatures i augmentar la seva fertilitat
  
  

Un equip multidisciplinar de científics ha estudiat la mida de les granotes que van viure a Orce fa 1,5 milions d'anys i ha posat de manifest que els seus cossos augmentaven d'envergadura quan les condicions climàtiques es tornaven més adverses. Això es va produir ja que, amb el fred i l'aridesa, les granotes han d'emmagatzemar energia, suportar les baixes temperatures i augmentar la seva fertilitat.

Aquest treball ha estat liderat per Almudena Martínez-Monzón i Hugues-Alexandre Blain de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en el marc del ProjectORCE, coordinat per la Universitat de Granada (UGR). El treball està disponible a la prestigiosa revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.

Foto 1. Imatge de la Almudena Martínez-Monzón garbellant els sediments procedents de l’excavació per tal de recuperar restes de petits vertebrats

"Quan pensem en els animals que van habitar Orce fa 1,5 milions d'anys, a la nostra ment hi venen titànics mamuts, imponents hipopòtams, tigres amb dents de sable, hienes, etc. Totes aquestes espècies s'han extingit. Tanmateix, granotes, llangardaixos, etc. han sobreviscut als múltiples canvis climàtics. De fet, la protagonista de la nostra investigació, la granota comú (Pelophylax perezi), seria tan comú -o potser més- en aquests períodes tant antics de l’evolució humana com en l'actualitat", explica Jiménez Arenas, investigador del departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR i director del ProjectORCE.

Foto 2. Imatge d’una granota verda (P. Perezi) actual

En els últims anys, molts treballs científics han posat de manifest la capacitat d'adaptació dels amfibis i rèptils definint-los com a excel·lents indicadors dels canvis ecològics i climàtics que ocorren en els ecosistemes. Als jaciments d'Orce (Granada), mundialment coneguts per les seves rellevants aportacions en el camp de l'evolució humana, l'estudi d'aquests petits vertebrats és de vital importància per establir el context climàtic i ecològic dels ecosistemes que van habitar els nostres avantpassats. Els canvis en la grandària dels amfibis, concretament de la granota verda, la més present en aquests jaciments, reflecteixen els canvis climàtics i ambientals que van ocórrer durant el Pleistocè, un període clau per a l'estudi de l'evolució humana.

Per poder analitzar la mida d'aquests amfibis s'han estudiat els húmers fòssils de granotes verdes (P. perezi) recuperats mitjançant el procés de rentat de sediments procedents dels jaciments d'Orce. Gràcies a la presa de mesures d'aquest os, els científics han pogut reconstruir la mida que tindrien les granotes que van habitar els llacs de la zona al mateix temps que ho feien els primers humans.

En el cas dels jaciments d' Orce, durant els períodes en què el clima és fred i sec i les granotes tenen pocs recursos al seu abast, aquelles que són més grans són capaces d'emmagatzemar més energia, suportar les baixes temperatures i augmentar la seva fertilitat, ja que les ocasions per reproduir-se escassegen. És a dir: es prioritza la qualitat dels ous, augmentant així les possibilitats dels renaixements de completar el seu desenvolupament i sobreviure.

Granotes més grans

"No obstant això, durant els períodes més favorables (càlids i humits) en els quals hi ha més recursos, les granotes no necessiten tenir una gran grandària i poden invertir tota la seva energia en reproduir-se en més ocasions. En aquest cas, es prioritza la quantitat d'ous que es poden posar durant l' època de reproducció i no la qualitat dels mateixos. A més, durant aquests períodes d'abundància els ecosistemes són més humits i rics en espècies vegetals per la qual cosa les granotes no necessiten ser grans per conservar la humitat. En canvi, quan el clima és més sec, una major relació superfície-volum disminueix la pèrdua d'aigua per evaporació, afavorint així als individus de major grandària", assenyala Martínez-Monzón, investigadora de l’IPHES.

Foto 3. Imatge de Hugues-Alexandre Blain a la conca de Guadix-Baza, Granada

Pel què fa a la diversitat d'espècies d'amfibis i rèptils, l'estudi realitzat permet comprovar que aquesta es troba directament relacionada amb els recursos que proveeix l'ecosistema. Durant els períodes interglaciars (quan augmenten els recursos naturals), la diversitat puja i, per tant, també ho fa la competència entre espècies. Això va en consonància amb el fet que les granotes inverteixin gran part dels seus recursos a maximitzar les oportunitats de reproduir-se deixant una mica de banda el creixement somàtic.

"En resum, l'estudi de la diversitat i de la grandària dels amfibis ens serveix per complementar i confirmar els resultats de les reconstruccions paleoclimàtiques i paleoambientals tan importants per establir el context d'aquest i altres jaciments arqueo-paleontològics a més de per comprendre millor els processos adaptatius d'aquests vertebrats", apunta el director del ProjectORCE.

Aquest treball s'ha realitzat gràcies al finançament de la Direcció General de Patrimoni Històric i Documental de la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric (Junta d'Andalusia).

Referència bibliogràfica:

Almudena Martínez-Monzón, Christian Sánchez-Bandera, Ana Fagoaga, Oriol Oms, Jordi Agustí, Deborah Barsky, José Solano-García, Juan Manuel Jiménez-Arenas, Hugues-Alexandre Blain (2022) “Amphibian body size and species richness as a proxy for primary productivity and climate: The Orce wetlands (Early Pleistocene, Guadix-Baza Basin, SE Spain)”. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 586, 110752. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2021.110752