Press

NewsNext Previous

La crema de fems clau per entendre la conservació dels materials al jaciment del Mirador (Atapuerca, Burgos)

Un estudi liderat per Héctor Del Valle de l'IPHES-CERCA i que ha estat publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science demostra que els processos de crema de fems en contextos de coves corral produeixen un important impacte en la composició i fossilització de les restes òssies arqueològic.

 

Aquesta és una de les principals conclusions assolides a l'article publicat a la Journal of Archaeological Science liderat per Héctor Del Valle (IPHES-CERCA) en col·laboració amb altres investigadors de l'IPHES-CERCA i de la URV, en què també han participat investigadors del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH), la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Leiden (Països Baixos).

Aquest article representa el primer treball sobre diagènesi de l'os en fumiers al jaciment de la Cova del Mirador (Sierra d'Atapuerca, Burgos) aportant importants conclusions sobre la formació d'aquest tipus de seqüències, resultat de les activitats ramaderes en coves utilitzades com a clets des del Neolític. Segons Del Valle, “de l'estudi es desprèn que el context sedimentari de cada fàcies de fumier desencadena característiques pròpies en la composició de les restes òssies, podent conèixer la procedència dels ossos en base a aquestes característiques”. Així, és possible seleccionar les fàcies amb millor preservació i, per tant, amb més viabilitat per a l'obtenció de dades d'origen bioquímic com ara proteïnes o isòtops.

La Cova del Mirador, situada a la Sierra d'Atapuerca, s'excava des de l'any 1999 i ha proporcionat una seqüència amb nivells pleistocens i holocens imprescindible per comprendre especialment els inicis de la incorporació de les pràctiques agrícoles i ramaderes a la Meseta. Durant més de 4000 anys la cova va ser utilitzada com a lloc d'hàbitat, com a lloc funerari i com a cova corral per a estabulació de bestiar. Aquesta darrera activitat va generar un dipòsit sedimentari compost per fems de bestiar, restes de plantes i residus de les ocupacions humanes. Per desparasitar i netejar els espais, aquests dipòsits es cremaven, donant com a resultat una sèrie de capes (fàcies) cremades i no cremades que conformen un fumier, sent el del Mirador un dels més amplis i millor conservats.

Figure 1
Fig.1. A) Ubicació de diversos jaciments amb seqüència de fumier al llarg de la conca mediterrània (modificat d'Angelucci et al., 2009); (per a la interpretació dels diferents números aneu a la versió web de l'article). L'estrella vermella marca la situació de la Cova del Mirador. B) seqüència estratigràfica de l'holocè de la cova del Mirador (modificat d'Angelucci et al., 2009). C) Vista de diferents fàcies de la seqüència estratigràfica analitzada del sector 100.

 

Aquests dipòsits constitueixen una font d'informació d'alta qualitat i una resolució temporal elevada, per conèixer els detalls de l'expansió i el desenvolupament de les economies productores prehistòriques, agrícoles i ramaderes, a través de la Mediterrània, des de la zona d'origen al Pròxim Orient península ibèrica.

L'estudi liderat per Del Valle demostra que, a través de la tècnica ATR-FTIR, i malgrat la bona aparença externa, les restes òssies han de ser avaluades per conèixer-ne la preservació a nivell molecular.

Figure 2
Fig. 2. Exemple de mostres de cadascuna de les fàcies i la seva resposta espectroscòpica (ATR-FTIR) mostrant les diferències a nivell molecular.

 

D'aquesta manera, es poden triar les mostres amb la millor preservació dels components per a altres anàlisis. Una altra aportació del treball és l'ús de nous mètodes estadístics com la Intel·ligència Artificial. Aquesta anàlisi ha permès classificar la procedència de les restes òssies de les diferents fàcies, destacant que els ossos adquireixen propietats diferents en relació amb el contingut de carbonats. Això és especialment interessant en el cas de les fàcies no cremades i reelaborades en permetre diferenciar ossos no cremats que s'assemblen en el seu aspecte.

En resum, el treball ha aportat dades sobre la formació de fumiers, l'impacte del foc sobre els ossos i les característiques que adquireixen a cada capa. Uns resultats que es podran aplicar a d’altres conjunts neolítics de la conca mediterrània amb seqüències semblants.

 

Referència bibliogràfica

Del Valle, H., Cáceres, I., Tornero, C., Burguet-Coca, A., Moclán, A., Vergès, J.M., 2022. ATR-FTIR to distinguish Holocene fumier facies. A perspective from bone diagenesis at El Mirador cave (Sierra de Atapuerca, Spain). Journal of Archaeological Science 141.

https://doi.org/10.1016/j.jas.2022.105582