Press

NewsNext Previous

Els fòssils d’un ur i un rinoceront ens ajuden a entendre com es va produir la desertització del Sàhara

En el nord d’Àfrica han existit una gran barreja d’espècies

  • La biogeografia i els fòssils ajuden a entendre com va evolucionar el clima de la zona i millorar els models predictius
  • Les troballes demostren en quin moment els ancestres dels rinoceronts blancs varen reemplaçar a l’espècie més antiga en el nord d’Àfrica

Tarragona, 13 de desembre de 2021 Les troballes en el jaciment de Oued el Haï, al nordest del Marroc, dels fòssils d’un, Bos primigenius i un rinoceront, Ceratotherium simum, que varen viure fa entre 57.000 i 100.000 años, permeten conèixer amb més exactitud els canvis climàtics que van provocar que el nord d’Àfrica s’englobi dintre de la regió Paleàrtica i no a la Afrotropical, com caldria esperar.

L'augment de la fauna Paleàrtica és el resultat de la baixada de temperatures globals i l'aïllament que provoca el Sàhara. Aquest desert, que és el més extens del planeta, es va començar a formar fa milions d'anys en un procés subjecte a les fluctuacions dels mateixos cicles climàtics que van provocar els períodes glacials a Europa.

Les troballes, publicades per un equip internacional en què participen l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), el Centro Nacional de Investigación de la Evolución Humana (CENIEH) i la universitat Mohamed 1er d'Oujda a la revista Historical Biology, ajuden a reconstruir el paleoclima de la regió i ens aporten informació sobre quan es va produir el procés de desertificació pel qual es va formar el Sàhara. Els fòssils trobats ajuden a datar el moment en què l'antecessor dels actuals rinoceronts blancs van substituir l'espècie més antiga.

A mesura que es descobreixen fòssils en diferents jaciments, els paleontòlegs van reconstruint com eren els animals i les plantes en èpoques passades. Però a més de saber com eren els animals que van poblar la terra fa milers d'anys, gràcies a la datació d'aquests fòssils podem saber també com era el clima en un moment determinat, ja que, si un ésser viu va habitar una zona concreta és perquè a aquest moment es complien les condicions d'humitat i de temperatura perquè aquesta espècie pogués sobreviure. “La proporció d'espècies paleàrtiques que descobrim als jaciments del nord d'Àfrica augmenta als jaciments més recents, cosa que confirma la tesi general, però a més, aquests descobriments ens permeten saber com es va produir el desert del Sàhara, perquè això no va passar de un dia per a un altre”, explica l'investigador del MNCN Jan van der Made. “Continuar trobant fòssils corresponents a diferents èpoques ens permet a més reconstruir com va ser el clima a la zona i millorar la informació per als models climàtics futurs”, continua Van der Made.

 

 

Ceratotherium simum
Imatge lateral i frontal del crani de Ceratotherium simum trobat al jaciment de Oued el Haï (Marruecos) /Jan van der Made

 

Bos primigenius
Vista frontal i posterior del crani de Bos primigenius trobat al jaciment de Oued al Haï (Marruecos) / Jan van der Made

 

El Sàhara és una àrea on la vida ara no és possible per a la majoria dels grans mamífers. Saber quines espècies van poblar el desert i en quin moment permet esbrinar com es va anar produint la desertificació així com els lapses temporals en què els diferents éssers vius van poder habitar aquesta zona i migrar cap a altres.

 

La distribució de les espècies
Els fòssils d'uns metacarps i part del crani de l'antecessor de l'actual rinoceront blanc, Ceratotherium simum, han permès datar amb força exactitud el moment en què aquesta espècie va ocupar l'hàbitat de Ceratotherium mauritanicum, de més antiguitat que era, a més, menys robusta. “És curiós com C. simum va passar de viure al sud del Sàhara a expandir-se cap al nord i va ocupar l'espai de C. mauritanicum en un moment d'augment de la influència Paleàrtica. Això va passar en un dels dos períodes amb una climatologia més humida, fa entre 85.000 i 80.000 o fa entre 105.000 i 100.000 anys, i va ser possible perquè l'àrea del Sàhara tenia en aquests períodes una vegetació adequada perquè C. simum pogués viure-hi i expandir-ne la distribució fins al Magrib”, analitza Van der Made. "Conèixer com va evolucionar la fauna del nord d'Àfrica ens ajuda a millorar i calibrar millor els models climàtics de la zona", conclou l'investigador.

 

Oued al Haï
Treballs arqueològics en un dels punts d’Oued al Haï (Marroc) d’on s’han localitzat els fòssils publicats / H. Aouraghe / FSO & UMP

 


Projecte internacional
La troballa s'emmarca en el projecte d'investigació "Evolució del poblament humà durant el Quaternari al Marroc Oriental: Aïn Beni Mathar-Guefaït (Província de Jerada)", que té lloc a la regió del Marroc Oriental. Està dirigit i coordinat per l’IPHES i el Departament de Geologia (Facultat de Ciències) de la Université Mohamed Premier de Oujda (Marroc), tot i que actualment participen investigadors i investigadores de 14 institucions espanyoles, marroquines i d'altres països. Durant aquest temps s'han realitzat prospeccions sistemàtiques a la conca que han permès documentar un patrimoni arqueopaleontològic excepcional.

 

Vista general de les terrasses d'Oued al Haï (Marroc) / A. Benito-Calvo / CENIEH

 

Fins al moment, aquest projecte ha permès localitzar i identificar més de 30 jaciments amb una gran quantitat de restes arqueològiques en superfície que testifiquen el poblament humà durant tot el Quaternari des de l'inici del Plistocè fins a l'Holocè.

“Aquests descobriments són molt importants ja que els resultats paleontològics i paleoecològics ens permeten reconstruir el clima i el paisatge de la zona a la qual es varen produir les ocupacions humanes durant el Pleistocè superior”, assegura M. Gema Chacón, investigadora de l'IPHES-CERCA, professora associada de la URV i investigadora associada del Museu Nacional d'Història Natural de París.

Per altra banda, Robert Sala-Ramos, director de l’IPHES i també codirector del projecte assegura que “el descobriment dels fòssils per part de la població local reforça i consolida la col·laboració que aquest projecte bilateral té a la regió i el paper tan important de conscienciació respecte a la valorització del patrimoni que també s'està duent a terme des d'aquest projecte de recerca, sent un dels eixos principals a part de la investigació”.


Finançament
Aquest projecte de recerca que es desenvolupa al Marroc està finançat per la Fundació Palarq, el Ministeri de Cultura i Esport, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el programa Maria de Maeztu, el Ministeri de Cultura i Patrimoni del Regne del Marroc i els Grups de recerca (SGR) de la Generalitat de Catalunya.

Concretament, la descoberta d’aquests fòssils va ser finançada per la Facultat de Ciències, la Universitat Mohammed 1r de Oujda (Marruecos) i els col·laboradors locals de la regió.

 

H. Aouraghe, J. van der Made, H. Haddoumi, J. Agustí, A. Benito Calvo, A. Rodríguez-Hidalgo, I.A. Lazagabaster, M. Souhir, H. Mhamdi, A. el Atmani, A. Ewague, R. Sala-Ramos, M.G Chacón. (2021) New materials of the white rhinoceros Ceratotherium simum and auerochs Bos primigenius from a Late Pleistocene terrace of the Oued el Haï (NE Morocco) - two elements of the Maghrebi Palearctic fauna . Historical Biology.