Jordi Agustí


JORDI AGUSTÍ, paleontòleg, actualment es professor investigador ICREA a l’IPHES i responsable de l’Àrea d’Investigació d’aquest institut.

 

Perfil biogràfic

 

Nascut a Barcelona el 9 de febrer de 1954.

 

Entre 1973 i 1977 va cursar estudis de Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona, on es va doctorat el 1981 sota la direcció de Miquel Crusafont Pairó, catedràtic de paleontologia de la mateixa universitat i fundador de la paleontologia de vertebrats a Espanya.

 

Després d’una breu estança al Departament de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, el 1983 va entrar com a investigador a l’Institut de Paleontologia “M.Crusafont” de la Diputació de Barcelona. El 1985 va ser nomenat director d’aquest centre, càrrec en què va mantenir-se fins l’any 2005. Aquell mateix any va obtenir una plaça de Professor de Investigació de la Institució Catalana de Recerques Avançades (ICREA), essent destinat inicialment a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

 

El 2007 es va incorporar definitivament a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), associat a la mateixa universitat.

 

 

Trajectòria investigadora

 

Ha centrat la seva investigació en l’evolució de les comunitats de petits mamífers dels períodes Neogen i Quaternari, en relació amb els canvis ambientals i climàtics que han tingut lloc en els últims 10 milions d’anys.

 

Es autor de més de 200 articles especialitzats, una bona part dels quals publicats en revistes internacionals amb un at nivell de citació como Nature, Science, Procceedings of the National Academy of Sciences USA, Journal of Human Evolution, Palaeogeography, Palaeoclimatology ,Palaeoecology, Paleobiology, Quaternary Science Review, Earth Science Reviews o Geology.

 

Forma part del comitè editorial de les revistes Journal of Human Evolution i Geobios.

 

Ha dirigit nombrosos projectes nacionals i europeus, entre ells “Hominoid evolution and environmental change in the Neogene of Europe” (European Science Foundation, 1995-1998).

 

Ha estat codirector dels projectes “Estudio de las cuencas continentales del Neógeno y Cuaternario de Andalucía” (1988-2003) y “Ocupaciones humanas en el Pleistoceno inferior de la cuenca Guadix-Baza” (2004-2009) de la Junta de Andalusia.

 

Ha dirigit així mateix diverses campanyes de prospecció i excavació al nord d’Àfrica i al Caucas. Forma part de l’equip internacional que investiga en el jaciment de Dmanisi, a Geòrgia, on s’han trobat els homínids més antics d’Euràsia, datasts en gairebé dos milions d’anys.

 

Entre 1999 y 2009 va ser president del Regional Comittee on Neogene Meditterranean Stratigraphy (RCMNS) de la International Union of Geological Sciences (IUGS, UNESCO), del que encara forma part.

 

És membre amb vot de la Subcomisión de Estratigrafía del Neógeno (SNS, IUGS).

 

 

Llibres


Agustí, J. 1994. La evolución y sus metáforas. Una perspectiva paleobiológica. Tusquets eds. 210 pp. Barcelona.

Agustí, J. 1995. Els fòssils. A la recerca del temps perdut. Ed. de la Magrana. Barcelona.

Agustí, J. y Antón, M. 1997. Memoria de la Tierra. Vertebrados fósiles de la península Ibérica. 157 pp. Ed. Serbal. Barcelona.

Agustí, J. 2002. El secret de Darwin. Rubes ed., 141 pp. Barcelona.

Agustí, J. & Antón, M. 2002. Mammoths, sabertooths, and hominids. Columbia University Press, 325 pp. New York.

Agustí, J. 2003. Fósiles, genes y teorías. 270 pp. Tusquets Eds. Barcelona.

Agustí, J. y Lordkipanidze, D. 2005. Del Turkana al Caúcaso. La evolución de los primeros pobladores de Europa. 263 pp. RBA-National Geographic. Barcelona.

Agustí, J. 2010. El ajedrez de la vida. Una reflexión sobre la idea de progreso en la evolución. Editorial Crítica. 313 pp. Barcelona.

Agustí, J. 2010. L´evolució de Darwin. R. Dalmau Editors. 88 pp. Barcelona.

Agustí, J. & Antón, M. 2011. La gran migración. Ed. Crítica.


Agustí, J. & Lordkipanidze, D. 2012. Los primeros pobladores de Europa. RBA Editores (reedición revisada de "Del Turkana al Cáucaso").

Agustí, J. & Carbonell, E. 2013. L´evolució sense sentit. Empúries. Barcelona.

Agustí, J. Alicia en el País de la Evolución. Ed. Crítica. 


 

Llibres coordinats

 

Agustí, J., Domènech, R., Julià, R. and Martinell, J.,  (eds.) 1990. Iberian Neogene basins. Paleont. i Evol., Mem. Esp., 2, 320 pp.

 

Agustí, J. i Moyà Solà, S., (eds.) 1990. Bioeventos y sucesiones faunísticas en el Terciario continental ibérico. Paleont. i Evol., 23, 252 pp.

 

Agustí, J., (ed.) 1993. Global events and Neogene evolution of the Mediterranean. Paleont. i Evol., 24 25, 510 pp. Sabadell.

 

Agustí, J. & Wenderlin, L., (eds.) 1995. Influence of Climate on Faunal Evolution in the Quaternary. Acta Zoologica Cracoviensa, 38 (1), 175 pp.

 

Agustí, J., (ed.) 1996. La lógica de las extinciones. Tusquets eds. Barcelona.

 

Agustí, J. i Wagensberg, J. (eds.) 1998. El progreso: ¿un concepto acabado o emergente?. Tusquets Eds., 339 pp. Barcelona.

 

Agustí, J., Rook, L. & Andrews, P. (eds.) 1999. The Evolution of Neogene Terrestrial Ecosystems in Europe. Cambridge University Press.

 

Agustí, J., (ed.) 2000. Antes de Lucy. Tusquets eds. Barcelona.

 

Toro, I., Agustí, J., Martínez-Navarro, B. (eds.) 2003. El Pleistoceno inferior de Barranco León y Fuente Nueva 3, Orce (Granada).  Arqueología Monografías, 17. 206 pp.

 

J. Agustí, O. Oms, J.E. Meulenkamp (eds.) 2006. Late Miocene to early Pliocene Environment and Climate Change in the Mediterranean Area. Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology, 238 (1-4), 428 pp. Elsevier.

 

Martínez-Navarro, B., Toro, I., Palmqvist, P. & Agustí, J. 2011. The Quaternary of southern Spain: a bridge between Africa and the Alpine domain. Quaternary International, 243 (1), 1-248.

 

Agustí, J..& Rook, L. 2011. Neogene Mammalian Successions and Dispersals.. Geobios, 44 (2-3).

 

Distincions

 

Des de 1999 es acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

 

L’any 2002 va rebre el Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca per la seva obra El secret de Darwin.

 

El 2003, la Generalitat de Catalunya va concedir-li la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.